Convocatòria de protesta a Almassora

Almassora, municipi pioner en l'inici de la protesta per a denunciar l'estat precari de l'educació pública valenciana responsabilitat de les elits dirigents neoliberals que privatitzarien fins i tot l'aire que respirem, continua en la lluita i comença a mobilitzar-se.
No ens poden fer callar, no ens acovardirem. El món l'hem d'organitzar la majoria i, a Almassora, el govern no té el recolzament de la majoria. Per tant, hem d'alçar la veu perquè la contrareforma del Gobierno de España ens farà retrocedir unes quantes dècades.
 
 

Mural "Reforma hui, precarietat demà"


Comunicat d'Endavant-OSAN en relació a la Reforma Laboral aprovada el 10 de febrer

Des d'Endavant-OSAN considerem que la Contrareforma Laboral aprovada el passat divendres 10 de febrer, representa una passa més en el procés de dregradació dels drets socials i laborals de la classe treballadora. És tracta d'un procés que ve totalment dirigit des d'institucions no democràtiques com la UE, el BCE o el FMI, que l'aprova un govern espanyol completament sotmès a aquests dictàmens i que compta amb l'aprovació explícita de la patronal espanyola (CEOE) i encoberta dels sindicats grocs espanyols (CCOO i UGT).

Tal com va avançar el ministre De Guindos la setmana passada quan, suposadament fora de càmeres assegurava que “la Reforma Laboral serà extremadament agressiva”, el text que va sortir a la llum el passat divendres així ho corrobora, ja que:
  • Rebaixa de la indemnització per comiat als nous contractes indefinits de 45 a 33 dies per any treballat amb un màxim de 24 mensualitats, en comptes de 42, per als acomiadaments improcedents, i una indemnització de 20 dies amb un màxim d’un any per als acomiadaments procedents.
  • Situa les ETTs com agencies privades de col·locació. Aquesta intermediació laboral privada buscarà el seu propi benefici, així es dóna un pas més cap a la privatització de serveis públics.
  • Obliga a les persones aturades que estiguin cobrant prestació per desocupació a realitzar “un treball social” per tal de rebre-la.
  • Impulsa un contracte indefinit amb un període de prova d’un any per a empresaris i empreses de menys de 50 treballadors. Anomenar aquest contracte indefinit és tan fals i bonic com anar a Iraq o a Líbia a llençar bombes humanitàries, durant el període de prova, tant l’empresa pot trencar unilateralment i sense avís el contracte, sense necessitat de justificar-ho. Durant aquest període l’empleat/da no rebrà cap indemnització si és acomiadat.
  • Impulsa un contracte a temps parcial per, en teoria, afavorir la compatibilitat del treball assalariat amb els estudis i la vida familiar i personal. A la pràctica servirà per modificar barroerament les dades sobre l'atur, facilitant una contractació laboral precària, insuficient per una vida digna. També es fomenta la flexibilitat interna mitjançant la mobilitat funcional i la modificació substancial de les condicions de treball, és a dir, l’adaptació dels treballadors i treballadores a qualsevol necessitat de l’empresa.
  • Prioritza el conveni d’empresa  en detriment del sectorial. Devalua la negociació col·lectiva i ens aproxima cap a la negociació individualitzada de les relacions laborals.
  • Incentiva l’acomiadament i no l’ocupació, alhora que es facilita la imposició de condicions laborals que recorden a altres temps. La CEOE aconsegueix moltes de les seves reivindicacions, abans havien de negociar, ara ja no els fa falta doncs es pot dir que control·len el govern, així com un enorme exèrcit de reserva de mà d’obra a l’atur disposada a acceptar condicions d'esclavitud [1].
Per tant, des d'Endavant OSAN també volem denunciar el paper que fins a dia d'avui han jugat els sindicats grocs CCOO i UGT. Tot i que el propi president del Govern Espanyol, Mariano Rajoy, també va declarar fora de càmera que “la Reforma Laboral me va a costar una huelga general”, la única resposta d'aquests sindicats ha estat la convocatòria d'una ridícula jornada de manifestacions. Entenem que aquesta convocatòria no respon a una voluntat d'oposar un veritable rebuig a la reforma ni mostrar cap mena de combativitat sinó que està pensada per justificar les quantioses subvencions que reben aquests sindicats i per intentar evitar el descrèdit absolut de les seves cúpules i del seu model de sindicalisme pactista.

En canvi, des d'Endavant OSAN considerem que el camí a seguir per mostrar el rebuig a aquesta contrareforma laboral i intentar aturar la seva aplicació no és delegar la nostra confiança als sindicats oficialistes, sinó que cal organitzar una lluita nítidament rupturista i anticapitalista per la defensa dels drets socials (serveis públics, desnonaments, etc.) i dels drets laborals (expedients, deslocalitzacions, contrareforma laboral, etc.). Per aconseguir-ho:

  • Cal seguir avançant en la organtizació d'assemblees populars coordinades tant a nivell de barri com a nivell de lloc de treball, per tal que aquests espais esdevinguin pols de lluita obrera que superin el pactisme dels sindicals oficials i que plantegin noves formes de lluita contra l'ofensiva neoliberal, basades en la desobediència a les seves lleis i dictàmens, en la resistència contra l'ofensiva neoliberal i en l'acció directa contra l'estat, la patronal i la banca.
  • Cal que aquests espais exerceixin també com a pols de contrapoder, construint i estenent punts d'informació laboral, cooperatives d'autogestió, xarxes de suport entre treballadores o xarxes de resistència als desnonaments i a la usura financera.
  • Cal organitzar el suport popular a les mobilitzacions dels sectors actualment en lluita com són els centres d'ensenyament de primària i secundària, la sanitat, els i les treballadores de TMB (Transport Metropolità de Barcelona), o les universitats públiques (tots ells amb nombroses mobilitzacions a finals de febrer). Cal combatre la opinió burgesa que aquests sectors en lluita són "egoistes" quan estan lluitant per més i millors serveis públics.
  • Cal avançar en la confluència de les lluites pels serveis públics, tant dels i les seves treballadores com dels i les seus usuàries per enfrontar-se de forma unitària al mateix problema de degradació i la privatització encoberta.
  • Cal anar assentant les bases per organitzar una vaga general al marge de CCOO i UGT que aturi els sectors estratègics del país i que demostri una veritable capacitat d'incidència sobre la producció. Per fer-ho, cal desenvolupar més i millors mètodes de lluita, recollim les experiències d'altres territoris (Grècia, Oakland, etc.) i teixim al llarg del país una capacitat de resposta obrera que compti amb la complicitat de tots els sectors en lluita i organitzats [2].

Ja n'hi ha prou de retallar els drets laborals!

Ja n'hi ha prou de callar i pactar!


La lluita és l'únic camí!


Endavant (Organització Socialista d'Alliberament Nacional)
Països Catalans, dilluns 13 de febrer de 2012

Brutalidad policial en Valencia Febrero 2012



Antonio Moreno: "Es la autoridad judicial quien debe evaluar si ha sido una respuesta proporcional"

Dimecres 22F, totes a Maria Agustina en solidaritat amb els estudiants de València!

Des de Maulets, el jovent independentista revolucionari de la Plana volem mostrar el nostre ple suport a la concentració convocada pel SEPC-UJI contra la repressió policial i en solidaritat amb els estudiants represaliats a València:

*Dimissió de Paula Sánchez de León (delegada del govern central) i d'Antonio Moreno (cap de la policia nacional al País Valencià).
*Absolució sense càrrecs per totes les detingudes.

Contra la repressió unitat, solidaritat, acció! Totes a Maria Agustina dimecres 22 de febrer, a les 18:00h!


Comunicat nacional de Maulets, el jovent independentista revolucionari
http://maulets.org/node/490

Brutalitat policial al carrer Russafa
http://www.youtube.com/watch?v=pcDs5b_1jYI&feature=related

Una jove desmaiada després de ser aporrejada
http://www.youtube.com/watch?v=KlnhxDuDnDw&feature=related

http://www.youtube.com/watch?v=HQbUKsYBHls&feature=related

Agressió policial a un jove
http://www.youtube.com/watch?v=pcDs5b_1jYI&feature=related

Més agressions
http://www.youtube.com/watch?v=20vzz60LyOc&feature=related

Joves contra el cotxe
http://www.youtube.com/watch?v=PBToSc8SEz4&feature=related

les càrregues policials a TV3
http://www.youtube.com/watch?v=FuXK50u5CUQ&feature=related

Comunicat de professors/es del Lluís Vives
http://imagenes.publico-estaticos.es/resources/archivos/2012/2/20/1329753100686lluisvives.pdf

Concert: "Las Primas"


Per fi ha arribat l'esperat esdeveniment... des dels barris baixos de València, amb la decadència i saber estar en els escenaris que les caracteritza, tenim el plaer d'acollir en Castelló per primera vegada a LAS PRIMAS DEL RIESGO EN TRANSICIÓN!!!!


El pròxim dijous 23 de febrer a les 22h al Casal Popular de Castelló.

Lletres que encendran la mobilització i la lluita a ritme rumbero. Revolució des de el petardeo i humor.

T'ho vas a perdre? 

El 2n Sopar-Concurs de pintxos i tapes en imatges




Millor pintxo salat: Ous amb pataques i pernil (Morts de Fam)
Millor pintxo dolç: Caputxí de brie (La juerga)

Clam popular contra la reforma laboral

El diumenge 19 més de 10,000 ciutadanes i ciutadans ompliren els carrers per mostrar el seu rebuig a la injusta contrareforma laboral aprovada pel govern del Partit Popular.

Davant les suspicàcies cap  als convocants, però comprenent la necessitat d'estar al carrer amb la gent treballadora, diversos col·lectius de Castelló, entre els quals incloem la Coordinadora Repartim el Treball i la Riquesa, decidiren muntar un bloc alternatiu de marcat caràcter anticapitalista.

Estem molt satisfets per la conformació d'aquest bloc (format per més de 1,000 persones), embrió de la possible i necessària unitat en la lluita de totxs aquellxs que posem al punt de mira i com a causant de la crisi  aquest sistema injust i explotador per naturalesa que és el capitalisme.


Des dels centres... Les assemblees de barris... des de la base.
Preparem la vaga general!






Per més informació al voltant de la jornada podeu consultar:  http://edicion-impresa.que.es/pdfs/castellon/200212CAS.pdf
(pàgina dues)

Clam per TV3 a Castelló de la Plana

Milers de manifestants convocats per SenseSenyal_CS i ACPV reivindiquen, un any després del tall, el reestabliment de les emissions de TV3 al País Valencià.

[extret de l'Accent]

El 18 de febrer els carrers de Castelló han tornat a omplir-se per reclamar que es pose fi a una retallada a la llibertat d'expressió i d'informació que va començar quan les desproporcionades multes a ACPV promogudes per Francisco Camps van obligar a tallar la senyal de les cadenes de la CCRTV, després de 26 any d'emissió quasi ininterrompuda.

Com sempre, ball de xifres entre els organitzadors –que comptabilitzaven 15.000 manifestants– i la Policia Local, que en veia, per contra, només 3.000. Qui tinga ulls a la cara no podrà negar, però, que la plaça Major, al final de la manifestació, era plena de gom a gom. I això passa ben poques vegades a la capital de la Plana.

La protesta l'encapçalava una pancarta amb el lema «Continuem sense senyal, però no sense veu. Volem TV3 al País Valencià» portada per representants d'entitats i institucions cíviques i culturals, des de l'IEC a l'AVL passant per ACPV, Castelló per la Llengua, SenseSenyal_CS... La segona pancarta, que reclamava la legalització de la senyal de TV3 en referència a la ILP Televisió sense fronteres, la portaven representants de partits polítics –del PSPV al PSAN– i els sindicats CCOO, UGT i Intersindical Valenciana. Per descomptat, també l'Esquerra Independentista de la Plana (EIP) hi ha fet presència, assenyalant que «L'estat espanyol retalla la llibertat d'expressió». Al final de la manifestació, Vicent Pitarch –lingüista de l'IEC– llegia un manifest en què es destacava que «Alberto Fabra té la solució a les seves mans. Demà mateix podríem recuperar TV3. No ens valen les excuses».

I és que els manifestants recorden el que el president sembla haver «oblidat» interessadament: que l'any passat es manifestava a favor de TV3, quan deia que «Por qué tenemos que poner barreras para que un pueblo no pueda ver la televisión que ve el otro? ... No tiene ningún sentido». De fet, tant per la via d'un acord de reciprocitat, per l'aprovació de la ILP al Congrés o, fins i tot, revocant el procés contra ACPV, retirant les multes i permetent la reobertura dels repetidors, Fabra hi podria posar solució.

«Estem sense senyal, però no sense veu»

En aquest context, els promotors de la manifestació han decidit esperonar novament el poble valencià a fer-se sentir davant del Consell i el govern de l'Estat per exigir solucions. Amb aquest objectiu han impulsat durant el darrer mes una intensa campanya d'agitació i difusió a través de les xarxes socials. Així, l'activitat ininterrompuda a Facebook i Twitter culminava amb la piulada massiva del hashtag #fabravolemTV3, a les 21:37 del 17 de febrer –un any després del tall–  i l'adhesió de més de 170 entitats i gairebé 1.500 particulars. La presència al carrer no ha estat menys atesa: a banda de la pujada al Bartolo –on hi ha el repetidor de televisió de les comarques castellonenques– del 12 de febrer, s'han fet encartellades massives, venda de banderoles i parades informatives.

D'aquesta manera s'ha aconseguit contrarestar els intents de desmobilització promoguts pel Consell, que per boca del vicepresident i portaveu José Ciscar anunciava el dia abans de la manifestació que es restabliria la senyal de TV3 sempre que es «respectessen» les «senyes d'identitat» del poble valencià, pur foc d'encenalls; i per l'Ajuntament, que va denegar el permís per instal·lar un escenari i un punt de llum a la Plaça Major, i que va ordenar a la brigada de neteja que llevés els adhesius i cartells de la convocatòria. La decisió i fermesa dels convocants, doncs, va neutralitzar les amenaces i va contribuir a mantenir viva, al sud, la reivindicació d'un espai català de comunicació.

Més informació: bloc, facebook i twitter




Manifestació contra la reforma laboral

Milers de persones ixen al carrer per rebutjar la reforma laboral. Durant tota la manifestació s'ha mantingut un bloc d'unitat popular paral·lel que denunciava la complicitat dels sindicats CCOO i UGT amb el sistema capitalista.
En un ambient marcadament reivindicatiu s'anaven cridant consignes pel socialisme, mentre s'enganxaven adhesius de denúncia i es pintaven les façanes dels bancs.
L'estat espanyol ha reflectit el seu caràcter repressor col·locant policies de paisà durant la manifestació. Però amb el que no contaven els agents era que les persones estan fartes d'aguantar i callar. Assenyalats i escridassats han marxat escopetats, fugint del descontent de la gent.